El cas de na Susana

Crec que les creences de na Susana es basen en la comprensió i en la importància de l’acollida i la demostració d’afecte als nens i la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

A nivell emocional, crec que es posiciona del costat d’aquell que considera més dèbil, reforçant així la posició de superioritat de l’altra de forma inconscient.

A nivell de coneixements i vivències, està aplicant una teoria que va estudiar a la carrera, però que mai havia posat en pràctica, pel que el resultat és inesperat. En aquet cas ha sortit bé, però no ha estat fruit de l’experiència i potser ha estat fortuït, pel que crec que no hauria e basar-se en aquest desenllaç per a pròximes actuacions, sinó que hauria d’analitzar i tenir en compte tots els factors que influeixen en els conflictes.

Segurament, aquesta experiència li donarà un altra punt de vista pel que a resolució de conflictes, però com ella mateixa diu, el seu bagatge amb nens està més basat amb la seva posició de mare que de docent, així que suposo que amb el temps, anirà adquirint altres tècniques per a intervenir en aquest tipus de conflictes.

Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

A les meves pràctiques al centre on estic, he viscut diverses situacions similars a aquesta, ja que els conflictes entre infants són comuns en l’edat en què em trobo (3 anys). La primera vegada que vaig estar present en un conflicte, la meva actuació va consistir en observar com procedia la mestra i després un cop resolt, em vaig apropar a ella i li vaig preguntar el perquè d’aquesta actuació. Ella va agafar als dos nens implicats i els va preguntar a tots dos què havia passat. Quan els infants van arribar a un consens dels esdeveniments, la tutora va dir al nen agredit que expliqués al seu company com l’havia fet sentir aquesta agressió.

El nen tot d’una va dir que no li agradava que li peguin i que li havia fet mal, pel que el nen que havia pegat va sentir-se empenedit i sense demanar perdó, va apropar-se a ell i directament el va abraçar.

Em va agradar aquesta forma de resoldre els conflictes, ja que crec que es pren una posició més de mediadora que de jutge, i que així, són els propis nens els que arriben a entendre el que les seves accions creen en els altres, i poc a poc, aprenen a empatitzar i són més conscients del seu comportament, tant de forma individual com a dintre d’un grup.