A fi de realitzar una comparació entre un dia a l’aula en què em trobo i l’aula d’un company de la UIB que també estigui de pràctiques de primer cicle, comentaré el què fem nosaltres el dia de psicomotricitat.
Més o menys de 9.00 a 10hrs s’entra a l’aula i es porta a terme joc lliure. Al nivell de 2 a 3 anys hi ha dues classes, separades segons els nens siguin de la primera meitat d’any, o de la segona. En aquesta primera hora, les dues classes queden obertes i els infants poden ajuntar-se i compartir experiències, independentment de la classe a què pertanyin.
Al mateix temps, les tutores, que prèviament han preparat diversos racons per als infants (ja sigui el racó dels trencaclosques, el de les construccions, etc.), estan realitzant l’acollida al centre dels nens i les seves famílies. A més a més, a cadascuna de les aules hi ha un castell de fusta, que sempre s’obre i possibilita el joc motriu de tots aquells infants que n’estiguin interessats, de forma voluntària i sense instruccions precises.
La següent mitja hora aproximadament, es fa l’assemblea. Aquesta té lloc al racó del sofà i la catifa que hi ha a l’aula. En aquesta assemblea es passa llista, es parla del temps, del que els infants consideren rellevant compartir amb els companys i del que es farà el dia en qüestió.
De 10.30 a 11.15 els nens van a la sala de psicomotricitat. Abans de sortir de la nostra classe, fan un trenet amb la corda i en estar tots preparats recorren tot el centre per arribar a la sala de psicomotricitat.
Un cop allí, es guarda la corda i els nens es seuen en rotllana per llevar-se les sabates i posar-se els mitjons de psico.
Cada nen realitza aquesta tasca de forma autònoma i en acabar, recull les seves sabates i les col·loca a dintre d’una cistella, on estaran fins que acabi la sessió. Així com els nens van estant llestos, la psicomotricista els recorda les consignes acordades amb ells per a poder gaudir tots de la sessió i aquesta comença.
Quan es va apropant l’hora de finalitzar la sessió, la psicomotricista els pregunta com va el seu joc i els informa que en voler poden anar acabant per poder posar-se les sabates i beure aigua abans d’anar al pati.
Crec que és molt important remarcar que en cap moment s’obliga a ningun infant a abandonar el joc que estigui portant a terme pel fet que la sessió s’estigui acabant, sinó que es respecten els seus ritmes i es dona marge per a que tots ells decideixin per si sols quan volen acabar la mateixa i unir-se als companys en el ritual de calçar-se.
Crec que és una molt bona línia educativa, ja que tallar a un nen en mig de les seves produccions no suposa cap benefici per a ell, sinó tot el contrari. Així, l’adult s’encarrega de guiar-los i orientar-los per a que sàpiguen quant de temps els queda de sessió, però si algun nen necessita ampliar aquests temps, no se’ls força a acabar, sinó que se’l respecta i se li dóna temps suficient.
Un cop tots tenen les sabates posades, surten al pati dels petits i s’asseuen per beure aigua. Quan ja han acabat, pugen al seu pati i gaudeixen de l’estona d’esbarjo.
De 11.15 a 12.00 és el pati. En aquest hi ha un arener i diverses estructures, ja siguin de fusta o de plàstic. A més a més, es disposa material complementari que va variant, com per exemple cotxes i ninots, bicis, pilotes, etc.
Els nens baixen del pati fent un tren amb la corda, i un cop ja hem tornat a l’aula, es reparteixen folis en blanc i ceres als infants per a que facin la representació del què han fet a la sala de psicomotricitat. Aquesta representació és de caràcter individual.
Després, es combina joc lliure per racons amb els hàbits d’higiene, ja que tant sols hi ha dos lavabos a l’aula i tots els nens han de rentar-se les mans i posar-se el babi per anar a dinar. Molts de dies s’amenitza aquesta estona amb un conte, ja que els agraden molt i estan molt concentrats en la història, anticipant de vegades el què succeirà si ja coneixen el conte.
El temps del dinar és un temps de caràcter educatiu, en que des del centre s’ensenyen als nens bons hàbits alimentaris, a estar a taula i a utilitzar els estris per menjar de forma adequada. Es potencia l’autonomia dels infants, ja que les educadores tant sols intervenen quan un nen demana ajuda o quan mostra dificultats molt evidents per menjar tot sol.
Després de dinar, tots els nens tornen a les aules i es renten les dents, les mans i la cara.
Per últim, es porta a terme el ritual de sortida, en què es realitza una segona assemblea que s’aprofita per parlar de què han fet durant el matí a l’escoleta, de com s’han sentit, què han fet a la sala i quines experiències volen compartir amb els companys.
En acabar aquesta assemblea, es tornen a obrir les dues classes del mateix nivell, i es realitza l’acomiadament dels nens de forma conjunta, aprofitant per cantar cançons i saludar als companys que marxen a casa amb els pares, dient-los “Hasta Mañana” (cançó que tots els nens de la meva classe coneixen).
No hay comentarios:
Publicar un comentario