Comentaris a les bones pràctiques dels blocs de les companyes

Aquests són els comentaris que jo he realitzat com a fruit de les visites als blocs de les meves companyes. Adjunto la direcció de cada bloc per saber a quin faig ferència.

http://paulareflexioinnovacio.blogspot.com.es/2013/05/una-bona-practica-la-meva-escoleta.html

Pel que fa a la bona pràctica de la meva companya Paula, crec que és un fet molt positiu que entre ella i la seva tutora hagin observat el canvi en el comportament de la nena i es preocupin per oferir solucions als pares per tal de millorar el seu comportament i aconseguir que canalitzi el mal moment que aquesta nena està passant d’una forma que no perjudiqui a la resta de companys.

Crec que potser si no haguessin observat aquest canvi de comportament o no haguessin pensat que era important intervenir, s’hauria agreujat el problema i la nena hauria tingut moltes més dificultats per a superar-lo, o al menys per a saber com comportar-se al davant d’aquesta situació d’angoixa que li suposa el canvi de casa.

Per l’altra costat, em sembla curiós que li costi trobar una bona pràctica que es porta a terme a la seva escoleta, ja que teòricament estem aprenent gràcies als nostres períodes de pràctiques, i per tant, la figura de la nostra tutora hauria de ser un exemple a seguir, amb el que això comporta. Crec que potser és més la manca de costum a l’hora d’observar que fa que ens costi diferenciar una bona pràctica remarcable per a comentar en aquest punt, que no la vertadera falta de bones pràctiques al dia a dia del centre, i en concret de l’aula en què ens trobem.

 http://redescobrintlescolainfantil.blogspot.com.es/

Aquest comentari fa referència a la bona pràctica de na Elena Rexac al seu centre.

Ella ha escollit el moment de la psicomotricitat com a bona pràctica de centre. He volgut comentar aquesta entrada ja que al centre on jo realitzo les meves pràctiques estan especialitzats en psicomotricitat i també es porten a terme sessions setmanals per a cada una de les classes.

Crec que com ella comenta, és una molt bona pràctica, però m’ha cridat l’atenció el fet dels dubtes que li planteja aquesta pràctica i la forma de portar-la a terme que té el centre, ja que pel què he entès, no totes les mestres o educadores que dirigeixen les sessions estan especialitzades en el camp psicomotriu. Crec que això es un fet més bé negatiu, ja que la psicomotricitat ofereix molts beneficis als infants, però hi  ha que treballar-la adientment, ja que no es pot fer de qualsevol mena ja que sinó pot ser que s’obtinguin els resultats contraris als esperats amb aquesta pràctica.

http://elscranquets.blogspot.com.es/

Aquest comentari és fruit de la visita al blog de na Natàlia Rosselló.

M’ha sorprès que comencés l’entrada amb l’afirmació que a la seva escoleta hi ha poca motivació per part de les educadores. Crec que per a desenvolupar el millor possible la professió per la què ens preparem és molt important estar motivats i gaudir del què es fa, ja que treballarem amb infants, i ells es mereixen que donem el millor de nosaltres mateixos... per no parlar de la satisfacció personal que crec que reporta fer les coses be, saber que tot i que sempre es pot millorar, hem ofert el millor de nosaltres mateixos.

Per això he escollit aquesta entrada, ja que el començament m’ha encuriosit i m’ha fet voler continuar llegint per tal de saber quines són les activitats que es plantegen al seu centre amb nadons.

Al centre en què jo realitzo les pràctiques també es treballa amb nadons, però s’hi realitzen poques activitats pròpiament dites, ja que alguns d’ells no són autònoms i per tant moltes activitats no s’adapten a les seves necessitats.

Crec que és el que ha succeït en el cas de l’activitat amb pintura que ella ens presenta, ja que ens diu que alguns dels nens no l’han poguda portar a terme.

Em sembla que potser s’haurien de plantejar activitats que arribessin a tots els infants i que els oferissin possibilitats de treball sense excloure’n a alguns d’ells.

Per l’altra costat, sóc conscient que realitzar activitats amb nadons és molt difícil, i m’han encantat les referents a les esponges i la gelatina per la seva originalitat i les possibilitats que ofereixen d’experimentació!!

En aquesta entrada he treballat les competències 1.2 i 1.3 ja que amb la visita als diferents blocs que he realitzat, he reflexionat per saber identificar els elements que fan que les pràctiques que porten a terme les meves companyes siguin bones pràctiques.

Una bona pràctica educativa del meu centre: el dinar al menjador.

A l’escoleta Mafalda, tots els nens es queden a dinar al menjador del centre, ja que des del claustre tenen molt clar que forma part de la jornada educativa dels infants, i per tant és un moment molt important a dintre de la programació.

En general, al dia a dia a dintre de l’aula en què em trobo es dóna molta importància als hàbits i rutines quotidians, ja que tenen un gran valor educatiu per als nens. Aquests són clau pels infants, ja que mitjançant la seva repetició, els ajuden a desenvolupar la seva autonomia i els donen seguretat, tant a nivell personal com de caire afectiu.

Al llarg dels nostres estudis hem treballat que l’adquisició del hàbits (en aquest cas, dels bons hàbits!) s’arriben a interioritzar per mitjà de la repetició de les accions en moments significatius. Per aconseguir això, hi ha que treballar-los de forma regular, ja que és fonamental seguir les rutines tots els dies per ajudar als nens a orientar-se en el temps, ajudar-los a anticipar què passarà al llarg del dia i, molt important, donar-los estabilitat.

El cas de la bona pràctica que es realitza al meu centre, crec que és molt significatiu, ja que la preparació per anar al menjador i les accions que es realitzen de forma posterior al dinar són clars exemples de rutines, i ajuden molt als infants a interioritzar bons hàbits.

Per anar al menjador es segueix la següent seqüència: es comença amb els hàbits d’higiene pertinents (rentar-se les mans i la cara i posar-se el babero), els nens es posen per parelles i van tots fins al menjador, cadascun s’asseu al seu lloc, es posa el tovalló i se’ls serveix el dinar. Cada nen menja de forma individual, ja que tenen entre 2 i 3 anys i la majoria ja porten prou temps al centre, pel que són autònoms a taula, i en cas de què algun nen necessiti ajuda, les educadores intervenen.

En acabar el dinar, els nens avisen que ja estan, els ajudem a llevar-se el babero que ells mateixos penjant al penjador de la seva aula, i tornen a la classe, on es tornen a rentar les mans, la cara i les dents.

Mafalda, a nivell de centre, considera que l’alimentació dels infants és primordial a la seva vida, pel què tant el moment concret del menjar, com tots els hàbits i les rutines que comporta es treballen molt conscientment, per tal d’aconseguir nens amb bons hàbits alimentaris i autònoms.

Crec que un detall que dóna fe de la importància que el menjar té al centre, és el fet que el menú diari està elaborat per una dietista, i contempla totes les al·lèrgies o intoleràncies dels infants que s’hi troben, seguint així una dieta equilibrada i adequada a les necessitats de cada infant.

Des del centre estan molt conscienciats de la gran quantitat de problemes d’obesitat infantil que hi ha a la nostra societat i treballen per prevenir-los i educar als nens en uns bons hàbits alimentaris que els ajudaran a estar el més sans possible.

Totes les educadores del centre són conscients de la gran importància que té aquest moment per al desenvolupament dels infants i la creació de la seva autoestima, pel que treballen en una mateixa línia que fomenti l’autonomia dels nens, respectant el ritme de cadascun d’ells, i acompanyant-los en el procés, però donant-los espai per a que pugin desenvolupar-se lliurement, al mateix temps que acompanyen als infants en el procés, fent-los saber que estan disponibles sempre que ells ho necessitin.

Crec que és una pràctica molt bona i molt ben portada a terme per part del centre, que en línies generals, ajuda i influeix molt positivament en el desenvolupament dels nens.

Penso que com he dit, el centre treballa molt bé aquesta pràctica educativa, pel que l’únic que m’agradaria marcar com a millorable és el fet de conscienciar als pares de la importància que aquest bon hàbit es continuï a casa, ja que el treball ha de ser conjunt per aconseguir els millor resultats possibles, si cada part treballa de forma aïllada les repercussions seran negatives pels infants.

En aquesta entrada he treballat les competències 4.2 i 5.1, ja que he identificat bones pràctiques educatives del meu centre i he reflexionat per saber què es podria millorar de les mateixes.

Selecció de Bones Pràctiques

Elecció de bones pràctiques:

1.       La primera bona pràctica que he escollit ha estat la dedicada als “Materials d’experimentació”. A aquesta iniciativa es canvien joguines comercials per material no estructurat i d’experimentació natural. Aquest material està col·locat per racons, ja siguin el racó de l’aigua, el de la sorra, el de les farinetes, el dels gomets, etc.

Aquesta iniciativa em sembla molt interessant, ja que els nens poden experimentar i descobrir mitjançant joguines i materials que s’allunyen d’allò preestablert pels materials estructurats, donant-li un doble ús a materials que poden trobar al seu abast molt fàcilment, i que en la meva opinió, ofereixen moltes més possibilitats que aquells que estan pensats i fabricats de forma industrial, que tant sols solen donar resposta a un sol ús, limitant la imaginació dels infants.

Crec que és molt important que ja des de petits s’estimuli als nens envers l’experimentació mitjançant els sentits, i es fomenti la seva creativitat i imaginació, i em sembla que aquesta proposta és adient per aquesta línia educativa que considero que cal seguir a les aules d’infantil.

2.       La segona bona pràctica que he escollit ha esta la dedicada a “La llum”. Aquesta proposta pretén donar un tractament pedagògic a la llum.

Em sembla interessant ja que els infants, al igual que els grans, convivim amb la llum i la foscor tots els dies de la nostra vida, pel que treballar les possibilitats que aquesta ofereix i donar als nens la possibilitat de manipular amb la llum i diferents objectes, comprovar la influència que la llum té a sobre d’aquests, experimentar noves sensacions i principalment, ajudar als nens a veure la gran quantitat de possibilitats lúdiques que la llum ofereix, pot ser molt motivador per infants en edats primerenques.

3.       La tercera bona pràctica que he escollit ha estat la de “Juguem amb magranes”. Com el propi nom diu, tracta les possibilitats que ofereixen les magranes, que com veiem al bloc, són més que un fruit.

En general m’ha agradat molt aquesta proposta, ja que jo mai hauria pensat en aquest material per a treballar amb infants, però com veiem a la proposta els nens s’involucren molt, ja que els dóna la possibilitat de jugar, sospesar, traslladar, descobrir què hi ha al seu interior, etc.

A més, en aquesta activitat es treballa mitjançant els diferents sentit, fet que em sembla molt adient, ja que els estimula i els proporciona moltes sensacions enriquidores per a ells.

He inclòs la competència 1.3 en aquesta entrada perquè he hagut de visitar altres blocs on es relataven experiències d’altres mestres, per a poder llegir i recollir informació que després he analitzat, extraient-ne un aprenentatge per la meva part.

A més, crec que també he treballat la competència 4.2, ja que he comparat aquestes pràctiques amb la realitat que les envolta i amb la teoria que posseeixo als meus coneixements, qüestionant-ne d’altres que es porten a terme en diversos centres, i per tant 4.1.

Comparació d'una jornada educativa a diferents centres

En l’entrada anterior vaig explicar què fem a la escoleta en què faig les pràctiques el dia que els nens tenen la sessió de psicomotricitat.

Això no va estar una decisió aïllada, ja que conjuntament amb els companys de la Seu que realitzen el seu període de pràctiques amb nens d'edats compreses entre els 2 i 3 anys, vàrem decidir portar a terme el nostre anàlisi d'aquest dia concret, i així poder fer la posterior comparació i reflexió dels mateixos més acuradament.

El primer fet que he trobat important remarcar és que totes les jornades dels meus companys expliquen que a la seva classe es fa tant sols una assemblea a principi del matí, realitzant-hi les rutines i comentant què es farà al llarg del dia, etc.

Crec que seria important ampliar aquest nombre d’assemblees mínim a dues, ja que sinó es corre el risc de convertir el moment de l'assemblea en una acció d’escassa importància a dintre de la vida d'aula. Al meu centre, o al menys concretament a l'aula en què em trobo, es realitzen dues assemblees, una en començar la jornada, i una altra com a cloenda. Aquesta segona assemblea serveix per a donar l’oportunitat als infants d'expressar allò que els ha succeït al llarg del dia, les seves inquietuds, sentiments, impressions i vivències que volen compartir amb els companys. Crec que és molt important donar a l'infant la possibilitat d'expressar-se i de ser escoltat, al igual que em sembla una forma d'aprendre a escoltar a la resta de companys.

A més, en la meva opinió, s'ha de deixar la porta oberta a possibles assemblees extraordinàries que puguin sorgir com a fruit d'aconteixements no planificats, ja sigui una disputa, un fet positiu, etc.

En aquest cas, a l'aula de les Abelles (en què em trobo jo) els infants aprofiten l'assemblea final per explicar què han fet cadascun d'ells, què els ha semblat i com s'han sentit, i crec que això és molt positiu per a ells, ja que reforcen els aprenentatges que han portat a terme i aprenen a comunicar-se amb la resta de companys i amb els adults.

He vist que a molts centres, es lleven les sabates abans d'anar a la sala de psicomotricitat, en el cas de la meva, ja que han de travessar tot el pati per arribar a la sala, el moment de la preparació (llevar-se les sabates i posar-se els mitjons) es fa a dintre de la mateixa sala de psico. Allí hi ha un cistell d'on ells recullen els mitjons i després posen les sabates, deixant-ho tot col·locat. Segurament hi ha algun mètode millor per ajudar-los a treballar l'autonomia, la identitat i les rutines (com pot ser el cas del centre que ens comenta la companya que disposa de fotografies dels infants aferrades a terra per a que deixin les sabates al damunt, però al treballar tots els alumnes del centre a la mateixa sala de psico, hi trobo dificultats d'espai per a poder millorar la tècnica emprada seguint metodologies com la que comenta la companya.

Aquest moment d'inici de la sessió, en què els nens es preparen és molt important, ja que interiorment anticipen el què succeirà després i es preparen. A algunes de les descripcions dels companys he vist que es respecta el ritme dels infants per a preparar-se, però en altres es comenta que les intervencions docents estan més encaminades a accelerar el procés ja que alguns nens tarden. Per sort, al meu centre hi ha un alt grau de conscienciació de la importància de respectar els ritmes dels infants, i es promou la seva autonomia i es respecten els interessos i per tant, els ritmes, dels mateixos, oferint-los el temps que ells necessitin per a preparar-se i poder començar l'activitat quan ells ho creguin oportú. Això mateix passa amb el moment de concloure l'activitat de psicomotricitat. A alguns centres es comenta que quan la mestra ho diu han d'acabar tots. Crec que no és el més correcte, ja que si es fa que un nen abandoni l'activitat que està desenvolupant, la deixarà inconclosa i pot arribar a comportar un problema per a ell. Les psicomotricistes del meu centre pregunten als nens com van i els comenten que en voler poden anar acabant, pel que ens trobem amb la situació de què hi ha nens que acaben molt més prest que d'altres. Per què això no suposi un problema, s'ha programat pensant en aquest respecte als ritmes dels infants i la sessió de psicomotricitat es realitza just abans del temps de pati.

Aquest fet, per l'altre caire, crec que comporta un aspecte negatiu. A les jornades dels meus companys he vist que el moment de la representació, generalment, es realitza just en acabar la sessió i s'ofereixen diferents formes de representar que es van combinant entre elles. Al meu centre, sempre es fa la representació en tornar a l'aula, és a dir, després del pati, i mitjançant un dibuix individual i lliure del que cada infant ha fet a la sessió. Això és un aspecte que crec que es pot millorar molt, ja que hi ha moltes possibilitats de representació (construccions, plastilina, gomets, fang, etc) i sobretot, crec que la representació s'hauria de realitzar just al finalitzar l'activitat, per tal de donar sentit a l'activitat de representació i aprofitar que els nens tenen molt fresc tot el què ha succeït en ella.

Em sembla que per molt que la mestra els digui que han de representar què han fet a la sala, ha passat massa temps per a ells i normalment realitzan l'activitat sense contextualitzar-la, amb poca concentració.

Algunes aules ténen temps de relaxació inclós a dintre de la programació de les sessions de psicomotrocitat. En el cas de la meva aula no és així, i crec que la decissió és prou encertada, ja que no té massa sentit relaxar al nens per a sortir al pati i continuar portant a terme activitats motrius.

Per últim, la resta de companys comenten que els infants passen al menjador i finalitzen el dia a l'aula.

A l'hora del menjador, crec que tots els centre segueixen més o menys la mateixa línia, ja que pretenen ensenyar als infants tant hàbits d'alimentació saludables, a comportar-se a taula i a utilitzar els estris correctament.

Per últim, em sembla que la dinàmica que es segueix al meu centre pel que respecta als hàbits d'higiene i autonomia és molt acurada, ja que tots els infants han de rentar-se les mans i posar-se el babi abans d'anar a dinar, i en tornar es renten les dents, les mans i la cara. En alguns centre només es renten les dents alguns dies per setmana, i en la meva opinió això no afavoreix als infants, ja que no ho interioritzen com una rutina, sinó com a fets més be aïllats, corresponents a dies puntuals de la setmana. En canvi, si es realitza cada dia i s'explica als infants què es pretén amb aquest hàbits, els nens li donen sentit al què estan fent i ho realitzen tots els dies sense problemes.

En general, crec que la major part dels centre actua de forma sembla pel que fa a les jornades què he analitzat i, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar que ens ajudaran a oferir una millor educació als infant amb què treballem, són programacions adients als nens amb què es treballa i a la seva edat.