Abans de començar la meva reflexió m’agradaria dir que crec que tots els treballs de millora que s’han portat a terme pels meus companys tenen una gran quantitat de treball al darrera i són molt interessants, pel que de tots hi ha coses que es poden extreure i que m’ajudaran a formar-me com a futura mestra. El nostre camí en l’educació no acaba mai, per tant n’hem de ser conscients i estar oberts a noves experiències i nous aprenentatges, que sempre ens ajudaran a millorar i poder ampliar els nostres coneixements, i per tant els nostres recursos a dintre i a fora de l’aula.
L’espai d’Eivissa
Aquest documental mostrava una realitat alternativa a l’educació convencional. Tot i les crítiques que em pot provocar algunes de les afirmacions preconcebudes al respecte de l’educació actual a dintre de les aules, el que em sembla més important és el fet que m’ha fet plantejar-me quina visió està donant l’escola per a propiciar el sorgiment d’aquests moviments alternatius a l’educació a dintre de l’escola? Els principis que defenen a L’espai d’Eivissa, són exclusius d’aquest espai? No es troben també als centres convencionals?
Crec que la postura de l’acompanyament i de l’educació guiada també es troba a les aules, encara que aquest grup pensi que no és així. És veritat que encara trobem molts de centres que empren metodologies tradicionals, però no tots ho fan, l’educació està evolucionant i em sembla que hi ha alternatives a dintre dels centres convencionals molt adients tant pels infants com per les famílies.
El caire positiu que li trobo al sorgiment d’aquests grups és la preocupació que demostren per l’educació dels infants.
Aquest és un documental que s’ha presentat respecte al treball que es realitza a l’escola de S’Olivera, a l’illa d’Eivissa.
A dintre del camp de l’educació, a la nostra illa aquesta escola té molt de renom en quant a metodologia emprada, que pretén prepara realment als nens pel món exterior, fer-los autònoms. Al vídeo ens mostren com treballen els diferents camps i com sorgeixen els projectes que porten a terme.
Crec que deixar de banda els llibres i centrar-se tant sols en l’educació per mitjà de projectes és una gran passa endavant, però a vegades tinc la sensació que moltes vegades la “fama” adquirida per un centre, ja sigui bona o dolenta, el condiciona i estereotipa, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.
No vull dir que sigui el cas d’aquest centre, però em fa plantejar-me quantes vegades un centre és millor del què es creu i es veu deixat de banda per no estar de moda? I quants de centres hi ha que treballen de forma adient, però que igual que altres tenen molt de camí a recórrer, però tan sols perquè són coneguts com a pioners i centres models centren la seva filosofia en aquesta innovació metodològica i no s’adonen que en el fons s’haurien de replantejar diversos aspectes que farien que fos encara millor?
Moltes vegades, el classifica un centre pel què la gent diu i ja sembla que si és un centre dolent, no s’hi pot trobar res bo, i per contra, si és un centre bo, no s’hi pot trobar res dolent. Jo crec que mai res és blanc o negre, a tots els centre hi ha coses que millorar i coses que es fan molt bé, pel que no ens hem de deixar influir per les tendències, sinó que hem de ser objectius i hem de treballar per aconseguir millorar dia a dia, independentment de l’etiqueta que s’hagi posat a l’escola en qüestió, ja que tant sols així s’aconseguirà un progrés real.
El parc sonor
En aquest projecte de millora se’ns ha presentat l’habilitació per part dels companys d’un projecte que pretén treballar els sons per mitjà de diferents instruments, tant material estructurat com material no estructurat.
Crec que és important el fet que ells ens han comentat de la importància de replantejar els diferents objectius plantejats, ja que de vegades mirem a través de l’ull de l’adult i els interessos que suposem, no són els mateixos que realment tenen els infants.
En quina mesura hem de suposar que allò que plantegem serà adient si o sí? Com sabem si els objectius i el plantejament és l’adient? Com influeix l’experiència en la planificació i posada en pràctica de les activitats?
Crec que possiblement la resposta a tots aquests dubtes tan sols la tindrem mitjançant l’experiència que la pràctica ens anirà donant, però des dels escassos mesos que porto al centre de pràctiques penso que moltes vegades ens trobarem en la situació dels meus companys, en què allò que havíem pensat o planejat es veu trastocat pels interessos dels nens i hem de replantejar els nostres objectius i el desenvolupament de l’activitat per adaptar-ho a la realitat. Però jo crec que això no és dolent, simplement és un fet a tenir en compte, ser capaços de rectificar diu molt de la disponibilitat que es mostra. Moltes vegades hem tractat el tema de la postura de l’adult a les aules, i crec fermament que els adults no ho sabem tot ni molt menys, sinó que la nostra tasca es acompanyar als nens en el seu camí i aprendre recíprocament, ja que és la millor forma d’enriquir-nos no tan sols com a mestres, sinó com a persones.
Un món de cartró
En aquest projecte, la nostra companya ens ha presentat l’acondicionament del pati que han portat a terme. Crec que ha estat un treball molt intens per part d’elles, però amb molt poca motivació, ja que semblava que l’idea que s’han emportat les nostres companyes és que no serà utilitzat pel centre, pel que jo em plantejo: per què es proposen projectes de millora que realment no volen introduir al centre? Són útils les hores invertides? O acabaran en un quarto apilats, o pitjor encara, al contenidor del fems?
Crec que el fet que el centre hagi escollit el cartró com a material a utilitzar fa pensar que tot el què han preparat tindrà una durada efímera...i crec que és una llàstima perquè hi ha moltes hores invertides i seria molt més profitós per a tots que aquesta feina quedés al centre i tant els infants com els professionals que s’hi troben la poguessin utilitzar per millorar realment les instal·lacions.
M’he quedat amb la sensació de allò que fem és realment una proposta de millora per al centre o el resultat d’una obligació de proposar un projecte per a concloure les pràctiques? El centre aprofitarà el què hem fet? O serà treball sense futur?
M’agradaria pensar que tot el treball que realitzem els alumnes de pràctiques no cau en un sac romput, sinó que realment servirà per a millorar el centre, però vist el final que han tingut els projectes dels companys d’anys anteriors... no tinc clar que sigui així.
El pati
Aquest projecte de millora portat a terme a l’escoleta de Ses Païses m’ha encantat. Crec que hi hagut molta implicació per part dels companys de pràctiques i una gran disposició per part del centre.
Ells ens han comentat que pocs dies després d’aconseguir acondicionar el pati, els nens es varen penjar de les teles i aquestes es varen rompre. Sap mal veure com tant esforç es redueix en un moment, però crec que la idea és molt bona i el resultat ha estat genial, pel què si l’escola realment vol continuar amb aquest projecte, repetir és un mal menor.
Els companys ens plantejaven les dubtes que els sorgien per no saber segur si allò que estaven proposant pels nens els interessaria realment? Crec que això és una por que sempre tindrem ja que com deia abans, els interessos proposats per l’adult no sempre coincideixen amb els reals dels infants, però poc a poc, mitjançant l’observació i l’experiència, anirem aprenent a identificar millor les necessitats dels nens, o al menys això espero!
La pràctica educativa a Eivissa
Aquest documental, encara que no l’hem pogut acabar de visualitzar per manca de temps, m’ha semblat interessant pel fet que mostra la visió que tenen diversos docents en actiu del món de l’educació.
Crec que posar-se al davant d’una enregistradora per parlar del que un fa no és una tasca fàcil, ja que condiciona el fet d’estar sent enregistrat, però a nosaltres com a estudiants, ens ajuda a saber com evoluciona el punt de vista i la concepció de l’educació al llarg d’anys de dedicació a aquesta professió.
Em fa plantejar-me quins canvis que em suposarà l’experiència? Serè capaç d’assolir els diferents canvis que es vagin produint en el món de l’educació al llarg dels anys? Espero i confio vertaderament en què la resposta a totes aquestes preguntes sigui positiva, ja que estic molt emocionada amb aquesta professió.
En general, em sembla que els centres entenen els projectes de millora com un treball més que han de realitzar els alumnes de pràctiques, no com una vertadera oportunitat per a millorar alguns aspectes del mateix centre, pel que moltes vegades, és un gran esforç i dedicació que no s’aprofita, i és una llàstima.
En aquesta entrada s’han treballat les següents competències:
1.a ja que he reflexionat sobre les bones pràctiques professionals i com arribar a elles. La competència 1.d, ja que he extret conclusions fruit dels documentals, projectes i exposicions dels meus companys.
La competència 2, en relació al meu propi procés d’aprenentatge conformat per totes les reflexions i visualitzacions que he portat a terme. La competència 2.b, ja que he contrastat les meves creences i idees amb les exposicions i les observacions directes que he portat a terme durant les meves pràctiques. La competència 2.e i 2.g ja que he recollit tant els meus dubtes i reflexions com les grupals sorgides a classe fruit de les presentacions, reflexionant i posant-les en comú per tal trobar una bona forma de millorar.
La competència 3, ja que he analitzat i reflexionat sobre el funcionament de diversos centre d’educació infantil. 3.1 i 3.2 ja que mitjançant la reflexió he qüestionat allò que he visualitzat respecte a com funcionen altres centres i he inclòs comentaris i reflexions respecte a l’organització i funcionament d’alguns dels centres en qüestió.
Competència 4.2, ja que he analitzat i reflexionat sobre diferents processos d’ensenyament aprenentatge i he identificat bones pràctiques, a més de comparar uns documentals o projectes amb altres i contrastar-los amb la meva pròpia experiència.
I per últim la competència 5, ja que els documentals i projectes visualitzats han comportat una reflexió al respecte dels mateixos i del que m’han aportat. 5.1 perquè he identificat i reflexionat sobre les bones pràctiques dels mestres entrevistats i he extret les meves conclusions com a fruit de l’observació de les presentacions visualitzades. . 5.2, ja que he pogut comprovar que els projectes analitzats han estat creats com a resposta als objectius i criteris marcats, ja sigui per part del centre com per part dels alumnes.
