Valoració del blog

Després d’haver portat a terme totes les activitats que engloba aquest blog, crec que puc afirmar que aquesta experiència m’ha servit per a ser crítica amb els coneixements que posseeixo i amb les diferents formes d’actuar a dintre de l’aula que existeixen. A més, m'ha ajudat a posar per escrit moltes reflexions que m'haurien passat per alt si no hagués realitzat aquesta assignatura al mateix temps que les pràctiques.

Acceptar les coses així com en venen donades de l’exterior, sense contrastar-les amb la pràctica a dintre de les aules ni questionar les actuacions que observem, no és una bona idea, pel que em sembla que aquest blog m'ha ajudat a estar  més atenta a tot allò que m'envoltava en el meu dia a dia a l'escoleta, analitzar-ho i plantejar-me què m'agradaria que formés part del meu estil professional en el camp de l'educació.

Cada situació és diferent, i per tant, no podem utilitzar els mateixos fonaments o recursos teòrics per a tots els casos, sinó que hem de ser capaços d’observar als infants per saber com és cadascun dels nostres alumnes i quines són les seves necessitats, a fi de donar-los les solucions més adients per a ells, que potser seran poc útils en altres infants.

A més, aquesta assignatura m’ha ajudat a relacionar la teoria que hem aprés al llarg de la nostra formació com a docents amb el què he pogut comprovar mitjançant la pràctica, i m’ha fet reflexionar molt respecte a com vull que sigui el meu estil docent.

Per últim, però no menys important, la realització progressiva de totes aquestes activitats crec que és molt interessant, ja que posa de manifest l’evolució personal que he anat seguint així com anava avançant tant en el meu període de pràctiques, com en els continguts dels mòduls tractats a l'assignatura i a les entrades al blog. Crec que han estat quatre mesos molt intensos, i poder plasmar les meves impressions i les meves opinions en aquests formats, m’ha ajudat a posar en ordre els meus coneixements i a realitzar una autoavaluació que reflexa de forma més encertada el meu procés i, més encara, a adonar-me del llarg camí que em queda per recórrer en el món de l’educació, ja que sé que vull ser una bona mestra, i per tant, he de treballar molt dur per aconseguir el màxim possible de recursos i coneixements que m’ajudin a trobar les millors solucions per a cada situació que se’m plantegi en el meu dia a dia com a mestra, acompanyant als infants en el seu aprenentatge el més adientment possible.

A més, m'ha ajudat a ser constant i a portar al dia les pràctiques i les tasques a realitzar per a aquesta assignatura, fet que valoro molt possitivament.

Les competències que he treballat han estat la 1.1 per haver accedit a dades i recursos existents per a resoldre les activitats i tasques que se m'han plantejat tant a l'assignatura com al Pràcticum, i la  1.3, ja que he accedit i revistt altres bloc i experiències per tal d'ampliar la meva pròpia formació.

Reflexió autovalorativa

El nostre Projecte de Millora del centre de Mafalda ha estat la realització d’un cançoner on line.

Aquest va localitzat al bloc del centre i va dirigit a les famílies dels infants, ja que aquets molts de cops els nens els hi demanen les mateixes cançons que han aprés al centre i els pares o familiars no les coneixen, pel que no poden satisfer les necessitats dels infants.

Encara que sembla un projecte bastant senzill, si que hem de dir que no ho ha estat. Principalment la dificultat venia donada perquè havíem de coordinar les nostres practiques al centre i poder assistir a altres classes en el moment que els estiguessin cantant per poder així enregistrar les caçons.

Una altra dificultat que hem trobat ha estat que a l’hora d’enregistrar molts d’infants no seguien les cançons i desviaven la seva atenció per la nostra presència. A causa d’aquest fet vàrem decidir que només entraria una de nosaltres a enregistrar  les cançons.

A part d’aquestes dificultats també depeníem molt del moment de la jornada que acudíem a les aules ja que molts de cops els nens estaven molt neguitosos o be estaven molt cansats i era molt difícil que es concentressin en acompanyar a la mestra cantant i fent els moviments adients.

Encara que hàgim trobat aquets entrebancs, hem de dir que hem gaudit moltíssim penjant les cançons i trobant les lletres d’aquestes perquè ens han servit per poder-les aprendre i així poder-les cantar quan els infants ens les demanen.

Estem molt satisfetes del treball que hem realitzat, ja que creiem que serà una eina molt útil per les famílies, inclòs per les educadores que entrin noves a incorporar-se en aquest centre ja que així podran conèixer més ràpidament quin és el funcionament de les aules pel que fa a les rutines i cançons que s’hi treballen.

Hem d’afegir que el fet d’enregistrar, haver de penjar el vídeo i escriure el text ha estat laboriós, sobretot les dues primeres passes. Aquest fet ens porta a pensar que aquest projecte potser no tindrà massa continuïtat per part del centre ja que es necessita invertir temps, i ara mateix és del que més escassos van.

Hem de reconèixer que a l’inici, quan ens varen proposar aquest projecte no ens va semblar malament, però no ens motivava especialment. Poc a poc, a mesura que hem anant integrant-nos en el funcionament del centre i hem vist la gran importància que tenen les cançons en el dia a dia de l’escoleta, ens hem anat motivant moltíssim i ara estem molt contentes d’haver pogut portar a terme aquesta millora.

A pesar de tot això exposat, esperem que el dia 17 de maig, que és la presentació del projecte als pares del centre de Mafalda, els nostres esforços es vegin compensats i que sigui d’utilitat per aquets a la mateixa vegada que gaudeixin del cançoner juntament amb els seus fills.

Per últim, pel que fa a nosaltres com a grup hem estat tot moment molt cohesionades, pensem que el fet de haver treballat juntes amb anterioritat ens ha ajudat.

A més, hem respectat les opinions i idees de cadascuna, valorant sempre quina és la millor opció. Sempre que ha sortit una dificultat sobre el projecte hem intentar solventar-la el millor possible, i escoltar també les opinions de l’equip del centre.

Com hem dit anteriorment, estem molt contentes del treball que hem fet durant aquests últims mesos i pensem que el projecte dóna resposta a la necessitats de les famílies.

En aquest entrada he treballat la competència 1.4, ja que la meva companya i jo hem arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant mitjançant la teoria, com mitjançant la pràctica.

A més a més, hem reflexionat sobre els obstacles i les resistències que hem trobat a l'hora de concloure el nostre projecte de millora i com poder superar dits obstàcles, i per tant, hem treballat la competència 5.4.

Valoració del meu punt actual després del període de pràctiques i aquesta assignatura

Crec que poder contrastar el punt inicial amb què vaig començar l'assignatura i el Pràcticum, m'ajuda a ser més conscient dels aprenentatges que he portat a terme i de la meva evolució en quat a les competències treballades. Per tant, crec que aquesta entrada és un molt bon mètode per a analitzar el procés que he seguit en aquests quatre mesos.

A continuació, detallo la meva reflexió en quant a cada competència.

Organitzar situacions d’aprenentatge

Punts forts: 

Crec que el meu progrés en aquest aspecte és molt significatiu, ja que primer tan sols observava com la meva tutora planificava situacions d’aprenentatge per als infants, després, poc a poc, vaig començar a crear i planejar situacions que em servissin per a treballar determinats objectius que volia aconseguir, i en la recta final, crec que he fet una passa endavant més: he aconseguit aprofitar situacions espontànies que es donaven per crear jo situacions en què es treballessin objectius que jo pensava eren interessants. Crec que moltes vegades, els infants interpreten aquests moments com moments de joc lliure i no s’adonen que estan realitzant un aprenentatge molt valuós, però l’estan realitzant de totes formes, pel que saber organitzar aquests moments per aconseguir aprenentatges significatius és molt important.

Crec que des de que vaig començar les pràctiques a ara, he aprofitat l’experiència per a ser més hàbil a l’hora de crear situacions didàctiques que repercuteixin en benefici dels infants.

Punts febles: 

A l’inici, moltes vegades després de les activitats em quedava una petita sensació de frustració, ja que els resultats no eren els que jo m’havia plantejat.

Crec que moltes vegades plantejava situacions de descoberta i d’investigació per part dels infants i aquests no es motivaven tant com jo esperava, pel que donaven usos diversos a les propostes que jo els plantejava.

Per tant, en aquest sentit he d’aprendre a millorar les meves expectatives en relació al ventall de possibilitats que poden sorgir a rel d’un mateix plantejament, i que tot i que el resultat no sigui l’esperat, si motiva als infants a treballar, no és un plantejament erroni, sinó que jo, com a docent, he de treballar més l’observació quins són els seus interessos i que els pot incitar un determinat material, per exemple.

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Punts forts:

Crec que el meu punt fort en aquesta competència ha estat l’habilitat per adaptar-me a cada nen i a les seves necessitats. Ja des de l’inici de la carrera ens comentaven que hi ha que adaptar les propostes per a que arribin a tots els infants, i n’era molt conscient a l’hora de programar i plantejar situacions d’aprenentatge.

En aquest sentit, i per aconseguir gestionar el més correctament possible l’avaluació que es porta a terme dels infants i que aquesta sigui realment progressiva, després de cada activitat s’enregistra allò que s’ha observat. En general s’utilitzen graelles d’avaluació predissenyades pel centre. De vegades, aquestes graelles em semblava que no arribaven a tot allò que volia enregistrar i ho feia mitjançant una descripció que adjuntava a la mateixa, per tal de deixar constància d’allò que havia succeït en la sessió i com havia evolucionat cadascun dels nens, ja que aquestes graelles estan pensades per a poder ser consultades posteriorment i poder extreure’n el progrés de cada nen, pel que crec que han de ser el més completes possible.

Punt feble:

Crec que moltes vegades m’he fixat més en el desenvolupament d’un infant en prejudici de la resta del grup. Potser encara necessito millorar més la meva capacitat d’observació dels infants, ja que a l’hora d’emplenar els registres d’observació he trobat que hi havia nens a qui havia observat menys, i per tant, en tenia menys informació.

Elaborar dispositius de diferenciació

Punts forts: 

Com vaig dir en la meva autovaloració inicial, segueixo pensant que l’aprenentatge entre iguals és molt important i hi ha que potenciar-lo. Crec que la seva tutora i jo hem estat capaces d’aconseguir que els nens aprenguin a col·laborar entre ells i a ser un grup cohesionat, que entén les necessitats dels companys i en la mesura del possible s’ajuden uns als altres.

És cert que és un grup molt heterogeni, pel que hi segueix havent individualitats i moments d’egocentrisme en què els infants pensen en ells i no en els companys, però si és cert que els moment per exemple en que un infant cau o es fa mal, són moments de grup, ja que tots els infants s’apropen i l’ajuden a aixecar-se i juguen amb i l’acompanyen fins que passa el disgust.

És molt gratificant veure aquest progrés a l’aula, ja que mostra no tan sols el meu progrés, sinó principalment el dels nens i la seva maduració.

Punts febles: 

Crec que hi ha infants que són molt introvertits, com comentava el primer dia, i el meu punt feble resideix en ells. Crec que no he estat capaç d’arribar a conèixer-los del tot, pel que segur que hi ha possibilitats que ells ens podrien oferir a la resta de grup classe que ens perdem per no haver set capaç de conèixer-los millor. Potser ha estat per manca de temps o d’experiència, però espero millorar aquest aspecte en el futur.

  

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Punts forts: 

Crec que al igual que passava a l’inici de l’assignatura, considero un punt fort meu en aquesta competència la capacitat d’aprofitar moments no programats per portar a terme aprenentatges amb els infants, reforçant el què s’ha aprés amb ells i fent-los conscients del seu propi aprenentatge.

Crec que és una tasca difícil, ja que fer-la be suposa estar molt atent a cada moment del dia per saber quins moments cal aprofitar, però crec que he aconseguit bons resultats en aquest aspecte, ja que poc a poc he anat sent més capaç de treballar amb els infants de forma que s’impliquessin en el seu aprenentatge i motivessin als companys a fer-ho.

Punts febles: 

De vegades continuo tenint una visió massa adulta del que s’ha de fer i el que no, cosa que fa que demani als infants comportaments que no estan adequats a les seves necessitats. Per exemple, els infants de dos a tres anys volen ser protagonistes sempre a l’assemblea, i moltes vegades els demano que respectin el temps de xerrar, però per un infant d’aquesta edat és molt difícil estar callat durant cinc minuts perquè parlen els companys, pel què crec que hauria de cercar una altra forma d’alternar els torns de paraula entre els nens sense fer-los estar callats i asseguts, ja que això es un comportament que els adults tenim molt interioritzat, però no els infants.

Per això, crec que he de treballar més en aquest punt per aconseguir aprofitar més el dia a dia amb els infants.

  

Treballar en equip

Punts forts: 

Com vaig comentar al primer anàlisi de les meves competències, crec que sóc una persona que intenta fomentar el treball en equip tot el possible, tant entre els infants com amb l’equip docent, però crec que amb aquestes pràctiques he millorat molt aquesta competència.

A priori, pensava que el treball en equip era molt important, però ara que ja he viscut la meva primera experiència a dintre de l’aula, crec que ho és molt més, ja que la coordinació entre els docents que interactuen a l’aula és fonamental.

En aquest quatre mesos he aprés a comunicar-me amb la meva tutora de forma natural, a fi d’aconseguir treballar les dos en una mateixa direcció i poder coordinar-nos perquè els nostres esforços siguin profitosos pels infants.

Crec que una mostra d’això és el fet que a l’inici, moltes vegades havíem de parlar per saber qui s’encarregava de cada cosa a l’hora de realitzar una activitat, o de ocupar-se de tasques del dia a dia. Al cap de poc temps, aquesta coordinació sorgia de forma natural, quan una estava ocupant-se d’una cosa, l’altra directament anava a fer l’altra. Per exemple, en el canvi de bolquers, en el moment que una estava canviant bolquers als nens, l’altra ajuntava el grup i els portava a una situació més calmada per exemple, mitjançant un conte.

L’únic punt feble que trobo en aquesta competència és que tinc clar que he estat capaç de coordinar-me i treballar en equip correctament amb la meva tutora, però cada persona és diferent, pel que no sé segur si ho aconseguiré amb tots els companys de feina que pugui tenir. Tot i això, penso que sí, ja que sóc una persona oberta i amb facilitat per a tractar amb la gent.

Participar en la gestió de l’escola

Punts forts: 

Crec que com ja vaig comentar a l’inici de l’assignatura, la filosofia de portes obertes del centre ha estat molt profitosa per a desenvolupar aquesta competència. Sé que encara me queda molt per millorar, ja que la meva experiència a centres d’educació infantil es redueix a aquests quatre mesos, però crec que ja he tingut la possibilitat d’aportar el meu granet de sorra al centre, ja sigui amb algunes de les activitats d’aula plantejades (per exemple, l’activitat dels peus que vaig plantejar, que consistia en plasmar les petjades dels infants en diferents colors a dalt d’una cartolina i afegir una foto d’ells al devora. Aquests, es plastificaven i s’aferraven a terra creant així un espai per a col·locar les sabates dels nens abans de sortir al pati o anar a psicomotricitat, evitant que quedessin esbarrejades per tota l’aula i ajudant-los a desenvolupar la seva autonomia i el reconeixement de sí mateixos. Va ser una activitat que els va agradar molt i que han adoptat a la resta d’aules.) o mitjançant les reunions d’equip a les que he pogut assistir i en què m’han deixat aportar les meves idees lliurement, formant part així del grup docent i sent una més a l’hora de prendre decisions.

Punt feble:

Crec que el punt feble més significatiu d’aquesta competència és que moltes vegades no tenia clar si les meves aportacions eren rellevants pel centre o resultarien un entrebanc, ja que les persones que formen l’equip docent porten molts anys d’experiència i jo no. Però poc a poc, he anat agafant més confiança en mi mateixa en aquest aspecte. Tot i això, crec que encara el puc millorar més.

  

Informar i implicar als pares

En general, crec que aquesta competència és la que menys he desenvolupat, ja que totes les comunicacions als pares venen realitzades per la tutora d’aula o l’equip directiu.

La setmana que la meva tutora va estar de vacances si vaig ser jo l’encarregada de comunicar als pares com havia anat el dia dels seus fills i si necessitàvem qualsevol cosa, però en general no he tingut gaires oportunitats de comunicació amb les famílies, i per tant, tampoc oportunitats d’implicar-los.

Utilitzar les noves tecnologies

Crec que en aquesta competència he seguit en la línia del primer anàlisi, ja que estic habituada a utilitzar les noves tecnologies.

Però a més, he ampliat els meus recursos, ja que el nostre projecte de millora ha estat un cançoner on line, pel que hem hagut d’investigar pel nostre compte per esbrinar com penjar els vídeos en la millor resolució i com aconseguir donar el millor ús possible a les TIC per fer que el nostre projecte resultés atraient.

Moltes vegades el punt feble en aquesta competència és la manca de temps, ja que les noves tecnologies avancen molt ràpidament i hi ha que estar al dia, però això suposa una dedicació important, que no sempre he pogut portar a terme tan conciençudament com m’hagués agradat.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Punts forts: 

Crec que en aquesta competència he aconseguit millorar el meu punt feble inicial, que era no prioritzar uns nens a sobre dels altres. He treballat en mi mateixa i en les meves creences per tal d’intentar partir del mateix punt en tots els infants, i per tant aconseguir veure’ls a tots amb el mateix ull crític, i crec que ho he aconseguit, ja que al final de les pràctiques era capaç d’actuar de forma imparcial independentment de quin infant hi estès implicat, pel que em sento molt satisfeta amb la meva evolució en aquesta aspecte.

A més, com comentava a l’inici de l’assignatura, crec que he intentat transmetre valors per aconseguir que els infants siguin persones solidàries i responsables, capaços d’empatitzar amb l’entorn que els envolta.

 Punts febles: 

De vegades els infants fan una interpretació dels meus actes, o dels actes dels adults que no és la esperada, i no sempre sé ben bé com he d’actuar per reconduir la situació, però crec que això és qüestió de pràctica i experiència, ja que al llarg de les pràctiques he pogut comprovar com el nombre de vegades que em succeïa això s’ha anat reduint considerablement.

 Organitzar la pròpia formació continua

Punts forts: 

La professió docent a que vull dedicar-me em motiva dia a dia, i per això m’esforço per aprendre el màxim possible de totes les situacions que se’m presenten, sent capaç d’incorporar les noves experiències que vaig vivint al meu bagatge i recuperar-les quan se’m presenta l’oportunitat, per tal de millorar la meva formació i els meus recursos.

Punts febles: 

Crec que el punt feble més representatiu és aconseguir ser sempre conscient del llarg camí que em queda a recórrer en el món de l’educació. De vegades es pot donar el cas que pensi que ja he aprés cert coneixement, i tot i que pot ser així en cert moment, això no vol dir que aquest aprenentatge sigui per sempre, sinó que s’ha d’anar actualitzant i millorant, i pensar sempre així i no caure en l’error de creure que això ja ho sabem,  és difícil, però espero continuar pensant com fins ara, i aprofitar el dia a dia per ampliar els meus coneixements, a més d’ampliar la meva formació teòrica mitjançant cursets i especialitzacions.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són la 1.4, referent a la contrastació d’informació recollida tant de forma teòrica com pràctica durant aquest període, i la 2.1 pel que fa a identificar punts forts i febles de les meves pròpies competències. La 2.3 i 2.4, ja que per a realitzar aquesta entrada he hagut de reflexionar sobre el meu propi procés d'aprenentatge i els objectius que em proposo de cara al meu aprenentatge futur. La 2.6, ja que m'ha fet pensar i argumentar el perquè de les meves actuacions, i la 2.7 perquè considero que aquesta entrada fa que em plantegi i reflexioni a sobre quins són els meus punts febles i com els puc millorar.

Reflexió dels documentals i projectes dels meus companys i què m'han aportat

Abans de començar la meva reflexió m’agradaria dir que crec que tots els treballs de millora que s’han portat a terme pels meus companys tenen una gran quantitat de treball al darrera i són molt interessants, pel que de tots hi ha coses que es poden extreure i que m’ajudaran a formar-me com a futura mestra. El nostre camí en l’educació no acaba mai, per tant n’hem de ser conscients i estar oberts a noves experiències i nous aprenentatges, que sempre ens ajudaran a millorar i poder ampliar els nostres coneixements, i per tant els nostres recursos a dintre i a fora de l’aula.

L’espai d’Eivissa

Aquest documental mostrava una realitat alternativa a l’educació convencional. Tot i les crítiques que em pot provocar algunes de les afirmacions preconcebudes al respecte de l’educació actual a dintre de les aules, el que em sembla més important és el fet que m’ha fet plantejar-me quina visió està donant l’escola per a propiciar el sorgiment d’aquests moviments alternatius a l’educació a dintre de l’escola? Els principis que defenen a L’espai d’Eivissa, són exclusius d’aquest espai? No es troben també als centres convencionals?

Crec que la postura de l’acompanyament i de l’educació guiada també es troba a les aules, encara que aquest grup pensi que no és així. És veritat que encara trobem molts de centres que empren metodologies tradicionals, però no tots ho fan, l’educació està evolucionant i em sembla que hi ha alternatives a dintre dels centres convencionals molt adients tant pels infants com per les famílies.

El caire positiu que li trobo al sorgiment d’aquests grups és la preocupació que demostren per l’educació dels infants.

 Treball per projectes

Aquest és un documental que s’ha presentat respecte al treball que es realitza a l’escola de S’Olivera, a l’illa d’Eivissa.

A dintre del camp de l’educació, a la nostra illa aquesta escola té molt de renom en quant a metodologia emprada, que pretén prepara realment als nens pel món exterior, fer-los autònoms. Al vídeo ens mostren com treballen els diferents camps i com sorgeixen els projectes que porten a terme.

Crec que deixar de banda els llibres i centrar-se tant sols en l’educació per mitjà de projectes és una gran passa endavant, però a vegades tinc la sensació que moltes vegades la “fama” adquirida per un centre, ja sigui bona o dolenta, el condiciona i estereotipa, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.

No vull dir que sigui el cas d’aquest centre, però em fa plantejar-me quantes vegades un centre és millor del què es creu i es veu deixat de banda per no estar de moda? I quants de centres hi ha que treballen de forma adient, però que igual que altres tenen molt de camí a recórrer, però tan sols perquè són coneguts com a pioners i centres models centren la seva filosofia en aquesta innovació metodològica i no s’adonen que en el fons s’haurien de replantejar diversos aspectes que farien que fos encara millor?

Moltes vegades, el classifica un centre pel què la gent diu i ja sembla que si és un centre dolent, no s’hi pot trobar res bo, i per contra, si és un centre bo, no s’hi pot trobar res dolent. Jo crec que mai res és blanc o negre, a tots els centre hi ha coses que millorar i coses que es fan molt bé, pel que no ens hem de deixar influir per les tendències, sinó que hem de ser objectius i hem de treballar per aconseguir millorar dia a dia, independentment de l’etiqueta que s’hagi posat a l’escola en qüestió, ja que tant sols així s’aconseguirà un progrés real.

El parc sonor

En aquest projecte de millora se’ns ha presentat l’habilitació per part dels companys d’un projecte que pretén treballar els sons per mitjà de diferents instruments, tant material estructurat com material no estructurat.

Crec que és important el fet que ells ens han comentat de la importància de replantejar els diferents objectius plantejats, ja que de vegades mirem a través de l’ull de l’adult i els interessos que suposem, no són els mateixos que realment tenen els infants.

En quina mesura hem de suposar que allò que plantegem serà adient si o sí? Com sabem si els objectius i el plantejament és l’adient? Com influeix l’experiència en la planificació i posada en pràctica de les activitats?

Crec que possiblement la resposta a tots aquests dubtes tan sols la tindrem mitjançant l’experiència que la pràctica ens anirà donant, però des dels escassos mesos que porto al centre de pràctiques penso que moltes vegades ens trobarem en la situació dels meus companys, en què allò que havíem pensat o planejat es veu trastocat pels interessos dels nens i hem de replantejar els nostres objectius i el desenvolupament de l’activitat per adaptar-ho a la realitat. Però jo crec que això no és dolent, simplement és un fet a tenir en compte, ser capaços de rectificar diu molt de la disponibilitat que es mostra. Moltes vegades hem tractat el tema de la postura de l’adult a les aules, i crec fermament que els adults no ho sabem tot ni molt menys, sinó que la nostra tasca es acompanyar als nens en el seu camí i aprendre recíprocament, ja que és la millor forma d’enriquir-nos no tan sols com a mestres, sinó com a persones.

Un món de cartró

En aquest projecte, la nostra companya ens ha presentat l’acondicionament del pati que han portat a terme. Crec que ha estat un treball molt intens per part d’elles, però amb molt poca motivació, ja que semblava que l’idea que s’han emportat les nostres companyes és que no serà utilitzat pel centre, pel que jo em plantejo: per què es proposen projectes de millora que realment no volen introduir al centre? Són útils les hores invertides? O acabaran en un quarto apilats, o pitjor encara, al contenidor del fems?

Crec que el fet que el centre hagi escollit el cartró com a material a utilitzar fa pensar que tot el què han preparat tindrà una durada efímera...i crec que és una llàstima perquè hi ha moltes hores invertides i seria molt més profitós per a tots que aquesta feina quedés al centre i tant els infants com els professionals que s’hi troben la poguessin utilitzar per millorar realment les instal·lacions.

M’he quedat amb la sensació de allò que fem és realment una proposta de millora per al centre o el resultat d’una obligació de proposar un projecte per a concloure les pràctiques? El centre aprofitarà el què hem fet? O serà treball sense futur?

M’agradaria pensar que tot el treball que realitzem els alumnes de pràctiques no cau en un sac romput, sinó que realment servirà per a millorar el centre, però vist el final que han tingut els projectes dels companys d’anys anteriors... no tinc clar que sigui així.

El pati

Aquest projecte de millora portat a terme a l’escoleta de Ses Païses m’ha encantat. Crec que hi hagut molta implicació per part dels companys de pràctiques i una gran disposició per part del centre.

Ells ens han comentat que pocs dies després d’aconseguir acondicionar el pati, els nens es varen penjar de les teles i aquestes es varen rompre. Sap mal veure com tant esforç es redueix en un moment, però crec que la idea és molt bona i el resultat ha estat genial, pel què si l’escola realment vol continuar amb aquest projecte, repetir és un mal menor.

Els companys ens plantejaven les dubtes que els sorgien per no saber segur si allò que estaven proposant pels nens els interessaria realment? Crec que això és una por que sempre tindrem ja que com deia abans, els interessos proposats per l’adult no sempre coincideixen amb els reals dels infants, però poc a poc, mitjançant l’observació i l’experiència, anirem aprenent a identificar millor les necessitats dels nens, o al menys això espero!

La pràctica educativa a Eivissa

Aquest documental, encara que no l’hem pogut acabar de visualitzar per manca de temps, m’ha semblat interessant pel fet que mostra la visió que tenen diversos docents en actiu del món de l’educació.

Crec que posar-se al davant d’una enregistradora per parlar del que un fa no és una tasca fàcil, ja que condiciona el fet d’estar sent enregistrat, però a nosaltres com a estudiants, ens ajuda a saber com evoluciona el punt de vista i la concepció de l’educació al llarg d’anys de dedicació a aquesta professió.

Em fa plantejar-me quins canvis que em suposarà l’experiència? Serè capaç d’assolir els diferents canvis que es vagin produint en el món de l’educació al llarg dels anys? Espero i confio vertaderament en què la resposta a totes aquestes preguntes sigui positiva, ja que estic molt emocionada amb aquesta professió.

  

En general, em sembla que els centres entenen els projectes de millora com un treball més que han de realitzar els alumnes de pràctiques, no com una vertadera oportunitat per a millorar alguns aspectes del mateix centre, pel que moltes vegades, és un gran esforç i dedicació que no s’aprofita, i és una llàstima.

En aquesta entrada s’han treballat les següents competències: 

1.a ja que he reflexionat sobre les bones pràctiques professionals i com arribar a elles. La competència 1.d, ja que he extret conclusions fruit dels documentals, projectes i exposicions dels meus companys.

La competència 2, en relació al meu propi procés d’aprenentatge conformat per totes les reflexions i visualitzacions que he portat a terme. La competència 2.b, ja que he contrastat les meves creences i idees amb les exposicions i les observacions directes que he portat a terme durant les meves pràctiques. La competència 2.e i 2.g ja que he recollit tant els meus dubtes i reflexions com les grupals sorgides a classe fruit de les presentacions, reflexionant i posant-les en comú per tal trobar una bona forma de  millorar.

La competència 3, ja que he analitzat i reflexionat sobre el funcionament de diversos centre d’educació infantil. 3.1 i 3.2 ja que mitjançant la reflexió he qüestionat allò que he visualitzat respecte a com funcionen altres centres i he inclòs comentaris i reflexions respecte a l’organització i funcionament d’alguns dels centres en qüestió.

Competència 4.2, ja que he analitzat i reflexionat sobre diferents processos d’ensenyament aprenentatge i he identificat bones pràctiques, a més de comparar uns documentals o projectes amb altres i contrastar-los amb la meva pròpia experiència.

I per últim la competència 5, ja que els documentals i projectes visualitzats han comportat una reflexió al respecte dels mateixos i del que m’han aportat. 5.1 perquè he identificat i reflexionat sobre les bones pràctiques dels mestres entrevistats i he extret les meves conclusions com a fruit de l’observació de les presentacions visualitzades.  . 5.2, ja que he pogut comprovar que els projectes analitzats han estat creats com a resposta als objectius i criteris marcats, ja sigui per part del centre com per part dels alumnes.

Vídeo Cançoner

Aquest és un exemple d'un dels vídeos que hem enregistrat per al nostre cançoner. Mostra el treball que es realitza al centre mitjançant la música i les cançons. Espero ho pogueu disfrutar tant com hem fet nosaltres amb aquest projecte!

Cançoner on line

Aquest és el projecte de millora que hem portat a terme la meva companya i jo.

Per problemes tècnics (el power point tan sols es veia col.locat al meu ordinador i no aconseguiem que es reproduís el vídeo)  i per manca de temps al seminari, no vàrem poder presentar el nostre projecte als companys, però com vàrem parlar, el penjem aquí perquè puguin conèixer el nostre treball.

En aquest cas, el nostre projecte és fruit de l'identificació per part del centre d'una necessitat en les famílies, ja que volen continuar a casa amb el treball que es comença a l'escola però no conèixen les cançons que utilitzen al centre, pel que ens proposaren recollir-les en un cançoner i penjar-les al blog del centre.

Presentació projecte de millora from martitona

Amb aquesta presentació he treballat les competències de justificació i contextualitzacio del nostre projecte de millora a partir de les necessitats descobertes al centre en què realitzo les meves pràctiques, i per tant, la competència 5.2.

Plans de millora a la xarxa

http://www.educa2.madrid.org/web/revista-digital/experiencias-infantil/-/visor/ei-dulcinea-jugar-y-crear-para-transformar2

Aquest pla de millora pertany a l’Escola Infantil Dulcinea, al municipi de Leganés, Madrid.

Aquest projecte sorgeix com a resultat d’una reflexió conjunta de tot l’equip educatiu i directiu, en què es va decidir aprofitar tots els espais possibles de l’escola per a reorganitzar-los i transformar l’escola en un lloc de trobada de tota la comunitat educativa amb l’art, dotant-la de personalitat pròpia.

A més, pretenen ampliar el món de l’experiència tant intel·lectual com emocional, per a poder divertir-se i sentir-se a gust, captant els valors del medi i expressant els seus sentiments.

Amb el projecte es proposen proporcionar mitjans tècnics i materials per a l’experimentació sensitiva i corporal en totes les seves vessants expressives amb intencionalitat clara i seqüenciada, per tal de formar persones capaces d’apreciar i analitzar les obres plàstiques i les imatges, oferint instruments per a poder crear-les.

Des del centre es pretén aconseguir persones capaces d’apreciar i analitzar les obres plàstiques i les imatges a més d’oferir instruments per a crear-les.

Tot això es treballa potenciant les expressions i sensacions del propi cos, la creació de curiositat envers l’art i la recerca de materials per a satisfer dita curiositat.

L’avaluació d’aquest projecte es va realitzar de forma contínua i mitjançant diferents mitjans, ja fos l’observació directa o l’enregistrament en vídeo.

De cara a la continuació en cursos posteriors, el centre es planteja involucrar al segon cicle, ja que estan molt satisfets amb el resultat d’aquest projecte.

Com a conclusió, crec que és una iniciativa que resulta motivadora pels infants, ja que normalment l’art com a tal està entès com una “cosa de grans”, i amb aquesta proposta s’apropa l’art a l’escola i es convida a l’infant a gaudir-ne, a experimentar mitjançant diferents formes d’art i a aprendre les múltiples oportunitats que aquest els ofereix. És un bon mètode per a treballar mitjançant els diferents sentits, que a més treballa la creativitat dels nens des d’edats molt primerenques.

Crec que el plantejament i la posada en pràctica són adequades pels objectius que des del centre es plantegen i, per les imatges que es mostren a la web, els nens n’han gaudit i segurament han aprés d’una forma lúdica i diferent a l’habitual.

Per tot això, em sembla un projecte de millora molt encertat i bastant original.

http://perso.wanadoo.es/vcandelas/plan_de_mejora.htm

Pla de millora del Centre d’Educació Infantil “Virgen de las Candelas”, d’Astorga, a Lleó.

Aquesta projecte és del curs acadèmic 2003-2004 i consisteix en Estimulació Primerenca.

Com a resultat d’una autoavaluació portada a terme per l’equip docent, els pares i els alumnes del centre, s’identifica la necessitat de millorar l’educació integral dels alumnes en els diferents àmbits, ja sigui una millora motriu, en l’àrea de llenguatge, àrea cognitiva i social, etc.

En aquest programa, mitjançant diferents programes d’estimulació i diverses activitats que arriben a tots els camps a millorar,  es pretén aconseguir una contribució positiva en el procés d’aprenentatge dels alumnes i en la pràctica educativa del centre.

A més a més, com s’especifica al projecte, per mitjà d’aquest programa, la presa de decisions de tot el claustre ha millorat i l’organització dels espais i el temps també, aconseguint una estimulació més individualitzada i d’acord amb el nivell de desenvolupament de cada infant.

En general, el centre està molt satisfet amb aquesta proposta ja que ha aconseguit sensibilitzar i implicar a les famílies en el procés de millora.

En conclusió, em sembla que aquest pla de millora és adient, ja que dóna resposta a les necessitats que s’han detectat al centre d’acord amb la filosofia del mateix.

A més, crec que el fet d’haver portat a terme una avaluació inicial, una altra durant el procés i una última al final del mateix, és molt bona elecció, ja que posa en evidència els resultats del mateix pla, allò que s’ha aconseguit i el que encara queda per fer.

En general, és un pla de millora que beneficia a tot l’alumnat i ve recolzat per tots els agents educatius, ja siguin professors, famílies o alumnes.

Per últim, m’agradaria comentar que encara que el desenvolupament i posada en pràctica del pla de millora són adients, es parteix d’uns objectius inicials consistents en aconseguir la millora dels resultats acadèmics com a indicador de qualitat educativa, i per tant i baix el meu punt de vista, el projecte es basa en una finalitat qüestionable. Crec que seria molt més beneficiós tant pel centre, com principalment pels alumnes, partir d’un enfocament positiu, que cerqués les possibilitats en potència dels infants, no les seves dificultats.

En aquesta entrada he treballat les competències 1.2, 1.3, 2.5, 5.1 i 5.3, ja que he reflexionat sobre els trets característics dels projectes de millora i he exposat els dubtes i reflexions resultants d’aquesta anàlisi.

A més he reflexionat sobre els elements o actituds que porten a una bona actuació professional i he hagut de cercar informació en altres blocs i fonts bibliogràfiques que han ampliat la meva formació i han millorat les experiències que jo ja tenia. Per últim, del projectes treballats he hagut de cercar informació complementària que completés la informació que ja tenia i m’ajudés a identificar les fortaleses i amenaces dels mateixos, utilitzant bibliografia complementària i coneixements adquirits al llarg de la carrera.