Respecte a les competències professionals i les que treballarem a l'assignatura, conjuntament amb el pràcticum, penso que el meu punt de partida varia depenet de la competència en qüestió.
Com hem vist a totes les assignatures, els processos d’ensenyament i d’aprenentatge han de fonamentar-se en la metodologia constructivista, per tal d’ajudar als nens a construir el seu propi procés d’aprenentatge des de ja ben petitons. Però tot això, ho conec teòricament, llevat de la setmana que porto de pràctiques (setmana on principalment la meva funció a l’aula ha esta la d’observadora, tant del funcionament del centre, com de la classe, i de les dinàmiques que es porten a terme en la mateixa) no he pogut posar en pràctica aquests coneixements que he adquirit, pel que crec que encara hem falta molt per a aprofundir en les diverses competències. En la meva opinió, fins que no et trobes al davant d’una aula i has de treballar amb els infants, no poses realment en pràctica la metodologia que un es planteja per al seu dia a dia com a mestre.
En referència a cadascuna de les competències en particular, això és el que penso de cadascuna:
- Organitzar situacions d’aprenentatge
Crec que els anys de formació com a publicista m’ajuden a pensar activitats interessants pels infants, que els motivin i els ajudin a interessar-se per les noves situacions d’aprenentatge que se’ls proposa. A més, em sembla molt important saber observar en quin punt es troben els nens, per a poder planificar activitats adequades al seu nivell. Així, intervenir i motivar-los per a que descobreixin allò que se’ls proposa resulta més senzill. Tot i això, crec que no hi ha que forçar als nens a que facin el que els adults ens hem plantejat, ja que ells mateixos han de seguir el seu procés i aprendre dels errors.
En aquest punt, el que em sembla més difícil, és programar activitats que estiguin obertes a adaptacions, per tal d’arribar als diferents ritmes dels infants que les realitzen. Crec que potser és qüestió de pràctica, i que poc a poc anirà resultant-me més senzill, però de moment encara em suposa un gran esforç.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges.
Crec que aquest punt és més complicat que d’altres, pel que encara hem queda un llarg camí per aconseguir millorar aquesta competència.
L’observació, com ocorre en quasi tots els camps, és imprescindible per a poder aconseguir gestionar els aprenentatges correctament, però crec que aquesta competència es va desenvolupant a partir de la pràctica, i en el meu cas, el període de pràctiques acaba de començar.
Crec que el fet de tenir una aula tan heterogènia fa que les activitats mai arribin de la mateixa forma a tots els infants, però esper que poc a poc arribi a aconseguir observar significativament i sense prejudicis ni interferències i així poder gestionar els aprenentatges dels alumnes de la millor manera possible.
- Elaborar dispositius de diferenciació
Crec que l’aprenentatge entre iguals és molt important, pel que intento trobar els trets que caracteritzen a cadascun d’ells i propiciar moment d’interrelació entre els diferents infants.
Tot i això,crec que és difícil, ja que em trobo en les primeres setmanes de pràctiques, pel que la meva tasca és principalment d’observació i és la mestra qui dirigeix el ritme de la classe. Igualment, els nens m’han acceptat molt bé a dintre de l’aula, i la mestra comenta moltes de les seves decisions amb mi, pel que crec que poc a poc podré millorar aquesta competència i mitjançant l’observació arribar a conèixer aquells infants més introvertits i així poder el que cadascun d’ells ofereix al grup classe, aprofitant la diversitat del grup en benefici de tots.
- Implicar als alumnes en els seus aprenentatges.
Crec que com a punt fort d’aquesta competència, sóc molt conscient de la importància que té motivar als infants a seguir aprenent, pel que cada vegada que observo que un nen ha fet una descoberta, o ha aconseguit portar a terme una acció que fins el moment no li sortia, reforç aquest aprenentatge per a que el mateix nen sigui conscient del que ha aconseguit, donant-lo ànims per a seguir provant i aprenent.
Crec que hi ha aprenentatges que motiven molt als nens, però també n’hi ha d’altres que els agraden menys. Per exemple, a l’escoleta on em trobo jo, les rutines són molt importants, però hi ha nens als que no els agrada esperar per a netejar-se les dents després de dinar. En aquest cas, també és important parlar amb ells per fer-los entendre que tots han d’esperar ja que a ells tampoc els agrada que els passin davant quan fan cua o que els llevin el lloc.
- Treballar en equip
Crec que sempre que és possible, intento fomentar els aprenentatges de socialització entre els infants, però és igual d’important treballar en equip amb la resta de l’equip docent. De vegades, aquest treball em sembla més difícil, ja que sóc conscient de què sóc nova a l’escoleta, i que possiblement moltes vegades em veig condicionada per la vergonya o per no saber si el que jo puc plantejar ja ho han fet o no els interessarà.
Per tant, crec que he de millorar en aquesta competència, ja que sé que el treball en equip i estar coordinat amb la resta de mestres és molt important.
- Participar en la gestió de l’escola.
L’escoleta on realitzo les pràctiques és un centre amb una filosofia de portes obertes i molt habituada a la presència d’alumnes de pràctiques, pel que ja des del principi, la directora ens va comentar que qualsevol cosa que penséssim que es podia millorar, la podíem comentar obertament.
Crec que per ara, encara estic habituant-me al funcionament de la mateixa, però poc a poc aniré participant cada cop més del mateix.
- Informar i implicar als pares.
De moment, no he pogut tenir relació amb els pares, ja que porto molt poquet temps a les pràctiques i l’encarregada de parlar amb ells al moment de l’arribada i de la sortida és la tutora, però crec que arribat el moment, podré fer-ho prou bé, ja que em considero una persona comunicativa i capaç d’afrontar les diferències que sorgeixin.
- Emprar les tecnologies de la informació.
Crec que aquesta competència la domino prou bé, ja que al llarg dels estudis que porto a terme l’hem treballada molt. Sóc perfectament conscient què son una eina fonamental i que ens ofereix molts de recursos per a planificar i treballar amb els infants.
Per l’altra banda, crec que sempre es pot continuar aprenent, ja que tot sovint surten canvis i millores dels què hem d’estar informats.
- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió.
Partint de les meves capacitats, intento que els nens tinguin models de respecte, paciència i empatia, de solidaritat, però sobretot, intento que entenguin que aquestes qualitats són imprescindibles per al seu dia a dia, no tant sols ara, a l’edat primerenca en què es troben, sinó a la seva vida adulta.
Crec que el que més em costa és no tenir cap preferència entre els diferents nens amb què treballo, ja que com a persona tinc més afinitat cap a uns que cap als altres, però com a mestre sé que cada infant té milers de coses bones que oferir i que hem de tractar-los a tots per igual, perquè s’ho mereixen, i perquè és la nostra feina.
- Organitzar la pròpia formació continua
Sóc molt conscient de què tots els dies s’aprenen coses noves, i que no tant sols els mestres “ensenyen” als infants, sinó que tots aprenem de tots, perquè és la millor forma de millorar i així poder oferir cada dia el millor de nosaltres, incorporant coneixements nous al nostre bagatge, adquirits mitjançant l’experiència i la pràctica, i per tant, millorant dia a dia.
De vegades el que més em costa és organitzar-me i posar-me a fer les coses, però una vegada he començat, tant més el temps que en necessiti, em motivo i continuo fins acabar el que faig.
En general, espero que la meva experiència al món laboral m’ajudi, ja que crec que tinc facilitat per a treballar en grup i experiència en diferents àmbits, ja sigui pel període com a monitora de temps lliure, com el temps passat a l’agència de publicitat amb els meus companys de departament. En aquest món de l’educació, no es pot anar per lliure, quan més coordinat i cohesionat estigui l’equip docent, més beneficis reportarà, i per tant, serà millor per a tots, tant infants com adults.
Per tot això, crec que em trobo en un punt intermig, ja que tinc coneixements teòrics, però em falta l’experiència del dia a dia per a portar-los a la pràctica. Espero que al llarg d’aquests quasi quatre mesos de pràctiques, acompanyats d’aquesta assignatura, pugui avançar en aquest aspecte i aconseguir una formació més completa.
